UN NOU RACISME
Fa cinc anys la meua família i jo vam
anar de viatge a França. En accedir a un
supermercat, que estava ple de clients,
vam poder veure com un treballador
ordenava a un seguretat que ens vigilés.
Sense cap mena de pudor, el vam tenir a
les nostres espatlles durant tota l’estona
que vam estar comprant, a diferència
dels altres clients. Supose que s’entén
que cada client no portava un seguretat
pegat a cua. Nosaltres som valencians
des de fa tantes i tantes generacions que
es perden en les teranyines de la memòria. Vull dir: que no som de cap
ètnia que ens faça diferents dels altres
valencians. No obstant això, per als
francesos som encara fills d’aquells
espanyols que un dia es desplaçaven a la
verema. [...] Hui sembla que aquest
Estat ha avançat i que són altres els que
vénen a ell buscant una feina mal
pagada i uns tristos papers per
poder-se quedar. En vénen de bons i de
dolents. Però nosaltres comencem a fer
com els francesos que en parlava i sols mirem
els dolents. Cal anar amb compte, en
aquests dies amb el darrer cas de Canals
–i semblants– més que mai, perquè es
comença a plantar la llavor de l’ideari
racista i, el que és pitjor, entre la nostra
societat ja germinen alguns grups
d’ultradreta, com es va poder veure a la
manifestació de Canals. I això ni és bo
per als estrangers ni per a la nostra
societat. / VICENT SAPINYA MARTÍ (Sueca)
No hay comentarios:
Publicar un comentario