Calaix de sastre

Havia pensat canviar el nom del blog i dir-li ara calaix de sastre, de fet, aquest blog és això simplement, un lloc on deixar part de les coses que em criden l'atenció o que em passen pel cap en un moment donat.
No és un blog per a lectura pública - tot i que com deia algú, "tot escrit està fet per ser llegit"-, ni espere que ningú entre de forma habitual. La decepció d'aquest possible "fan" seria tant gran que al poc de temps abandonaria el seu fanatisme. Feu-me cas i feu-se seguidors del blog de Sanchez Dragó, s'ho passareu millor.
En aquest espai virtual sols pretenc deixar constància d'algunes inquietuds, per aquest motiu per favor, no entreu. Perdreu el temps i aprendreu poc. En qualsevol altre lloc - virtual o real- estareu millor que llegint els meus deliris.
No pretenc despertar consciències, ni alliçonar sobre certs temes, ni tant sols fer gaudir. És un espai íntim on deixar part d'allò que sóc, qui sap si per reprendre aquests temes més endavant, o simplement per buidar un poc d'espai als meus limitats arxius mentals.
Finalment, no li canviaré el nom al blog perquè rumiant he vist que m'agrada més: aquest és el meu cau -l'amagatall-, el cau d'algú que no sap escriure per dir allò que pensa, per tant, que parla malament amb les lletres escrites.
El terme malparlat és usat habitualment per a aquells que solen tenir un llenguatge groller, tot i que jo el canvie al meu gust, malgrat aquesta primera accepció.
(VSM, D'ús public)