PLANTILLA DE PORTAFOLI, 1r ESO.

TÍTOL: RECONÈIXER LES CARACTERÍSTIQUES PRÒPIES DE LA NOSTRA LLENGUA, CULTURA I TERRITORI.

1.       PORTADA

 Mapa del País Valencià.

-          De sud a nord, cal anar veient les diferents comarques del territori.

 

2.       TAULA DE CONTINGUTS

 

-          Sel·leccionada la comarca, cal cercar un grup de música. És recomanable cercar i enllaçar una cançò del grup.

-          Cal cercar una llegenda popular pròpia de la comarca. 

-          Fets històrics. Fets importants ocorreguts en aquella comarca. Poden ser de qualque època històrica, però s’ha d’assenyalar la data concreta.

-           Festivitats pròpies i exclusives d’eixa comarca. No importa si són únicament locals.

-          Accidents geogràfics destacables de la  comarca: riu, muntanya, golf, etc.

-          Personatges destacables de la comarca. 

 

 

REFLEXIÓ SOBRE ELS APRENENTATGES

Aquesta activitat s’ha dut a teme durant tota una avalució en un curs de 1r d’ESO. La unitat està duta a terme un poble i una àrea de parla castellanoparlant. Per tant, molts dels alumnes desconeixien gran part de les dades que ells mateixos han anat obtenint. En finalitzar el portafoli digital, que ells van creant a la seva llibreta, però qu entre tots anam conformant al blog (BLOGGER), els alumnes comprenen que formen part d’un mateix conjunt, reconeixen els llaços que tenen amb altres parts del territori i, tot i les diferències comprensibles, acaben empatitzant amb les caracterñistiques pròpies de cultura, llengua i territori.

 

COMENTARIA DELS DOCENTS I DELS COMPANYS

A tall d’exemple, són molts els alumnes que després han demanat saber més sobre música, llegendes, festivitats o personatges valencians.

 Els alumnes diuen que han après molt, ja que desconeixien moltes de les dades que han anat cercant. Una de les alumnes diu que mai havia escoltat música en valencià i que els grups que ha escoltat (Zoo, La Fúmiga, Aspencat...) li han agradat molt. Un alumne diu que el que més li ha agradat són les llegendes, ja que desconeixia que al nostre territori existís una varietat tan gran de llegendes populars.

AVALUACIÓ

Cada comarca, una vegada acabada la composició de tots els elements a cercar, així com la seva explicació, té una activitat de Kahoot. 

Kahoot guarda els informes de cada alumne, així que ens serveix doblement. Per una banda, tenim els resultats individuals obtinguts, amb la qual cosa ja tenim una nota per a l’alumne. I, per altra, tenim un informe grupal d’aquelles preguntes que més han fallat, amb la qual cosa es poden repassar a classe de nou, una egada acaba aquesta part de la unitat.

 

 

 

 

 

FEM DIGITAL

 Benvolgut equip directiu,

Us envi una sèrie de recomanacions per tenir presents per evitar el fem digital, així com l'impacte que aquest té en el mediambient.

Actuacions concretes que el professorat pugui realitzar per reduir aquest impacte ambiental.

 

•              Esborrar tot aquell missatge no oficial que arriba al correu i que no s'usa: sindicats, concursos, certàmens, publicitat editorial...

•              Esborrar de manera diària el correu brossa.

•              Esborrar tots aquells esbossos d'activitats, treballs, etc. que feim a l'ordinador dels alumnes a classe i que després es queden a les eines digitals.

•              Revisar i eliminar tota aquella informació que pujam al núvol i que es guarda de manera automàtica: fotos, PDFs, treballs, documents escrits...

•              Hi ha vegades que s'envien documents a imprimir i, finalment, aquell document, per qualque raó no s'imprimeix. Eliminar l'enviament, tant de l'ordinador com de la fotocopiadora on s'ha enviat. D'aquesta manera tenim menys informació penjada sense ús i facilitam als companys trobar els seus documents durant l'ús de la fotocopiadora.

•              Eliminar tots els documents que passam als projectors de classe, en alguns casos es poden deixar al mateix projector, en altres, usam l'ordinador de l'aula. Cal eliminar tot aquest fem, tant de projector com d'ordinadors d'aula, per no tindre-hi fem digital.

•              Als departaments sol haver-hi ordinadors que usam els companys. Moltes vegades, quan posam notes, es deixen a les pantalles els arxius d'avaluació de notes. Sol ser de manera temporal, però més d'un company s'oblida de llevar-ho. Cal esborrar tots aquests arxius, per evitar el fem digital. A més, que és il·legal deixar dades dels alumnes a la vista de qualsevol que usi l'ordinador.

•              L'impacte ambiental també ve donat des de l'ús i foment de la tecnologia davant dels alumnes. Evitar l'ús del mòbil davant dels alumnes és ja una consciència habitual del professorat, però, tot i això, hi ha professors que per manca de temps, per comoditat o per altres raons, continuen usant el mòbil en accions com passar llista. Seria convenient que es passés llista en un llistat escrit i que, després, es posaren les faltes quan no estan els alumnes davant.

•              En acabar el curs i haver fet les avaluacions, caldria buidar els classrooms dels diferents cursos que té cada professor, per no acumular un munt d'anys ja acabats.

•              De la mateixa manera que l'anterior proposta, una vegada acabat el curs, caldria revisar tots els missatges del Gestib, així com la informació acumulada, per no tenir aquí un munt de fem digital que amb el temps es queda aquí sense cap ús.

TASCA 2

 

Vicent Sapiña Martí. TASCA 2

 

Enllaç del document original:

https://www.racocatala.cat/noticia/52551/liec-enterra-definitivament-accents-diacritics

 

Activitat adaptada a classe:

EXERCICI: A la pantalla digital hem explicat els diferents usos dels accents diacrítics, ara omple la graella de paraules diacrítiques. No oblidis que algunes d'elles han de portar l'accent.

This work is licensed under CC BY-NC 4.0

 

CAVALL, ATLETA, OCELL. Manel Baixauli

 

L'ONA

Quan Joan Fuster va escriure l'aforisme Si tens un fill, ensenya'l a ser lliure. Encara que siga a costa teua. En realitat, haurà de ser a costa teua… no sabia que el seu veí, Alapont, escoltava cada nit des de la terrassa com teclejava a la màquina d'escriure. En aquells moments, el que no sospitava Alapont és que Fuster, observador i que no tenia fills, pensava en ell quan escrivia la màxima. Alapont, fuster de professió - casualitats de la teranyina baixaulista- possiblement mai va llegir l'aforisme, ni res de la seua obra.

Si heu llançat algun cop una pedra a un toll d'aigua o a un llac sabreu que aquesta no fa una sola ona, en fa tot un arxiu d'ones repetitiu en el temps. Per tant, que Baixauli - Mauel Baixauli,  Sueca, 1963 - escrivira Cavall, atleta, ocell, no és més que la conseqüència d'una ona temporal d'aquell arxiu que va iniciar Fuster. O, ben mirat, pot ser que tot partira d'algunes ones abans de l'homenot de Sueca.

Vosté, benvolgut lector, és un fill desagraït. Tots ho som, en realitat. I així n'ha de ser. Si parem a pensar, veurem com cada pare es preocupa més pel fill que a l'inrevés. Repetisc, així ha de ser i així serà sempre. Si no, malament. No cal dir, que sempre hi ha excepcions; no totes les ones són sempre rítmiques. De vegades, la repetició, la respiració del món - els Nassus repiren, diuen-, l'harmonia es romp per motius que desconeguem. D'això, si més no, tracta l'obra Cavall, atleta, ocell, de com un pare, vidu, es deixa la pell pel seu fill descompassat. Desagraït, com tots els fills.

Alapont, un pare obsessiu amb la faena i primmirat amb tot allò que fa, no deixa sol el seu fill, Arístides, a qui acompanya al llarg del seu creixement personal, tot i la distància, quan ha perdut o no ha trobat el ritme de l'ona. L'artefacte, la màquina de fusta creada al mil·límetre pel pare, n'és la prova.

No ens equivoquem, per unes raons o per altres, cap joventut és segura, el dubte constant existeix, la por de créixer de la que ens parlà James Matthieu Barrie n'és sempre present, fins a la fi dels nostres dies - pregunteu als metges de cirurgia plàstica. Els joves, amb la incertesa del pas al món adult, dubten, s'interroguen, exploren; viuen, experimenten fins que troben el seu espai vital al món. O no. I, en aquest O no, és justament on Alapont sembra les seues cabòries vers el fill, entre l'univers que crea Baixauli d'aiguamolls de café i les fustes salvadores del seu taller. Un univers teixit amb aparicions constants de personatges coneguts, de passatges viscuts amb anterioritat, d'espais que ens són familiars... Entrar en les obres de l'escriptor suecà és entrar a terra ferma. Les angúnies, l'excitació, els recels, la conversa entre el lector i l'obra no són casuals, són, en realitat, els maldecaps diaris de qualsevol persona, les pors existencials de hui i de demà, el fruit de l'escriptura del jo. Les preocupacions que discernim en Alapont, els altibaixos d'Arístides, les pors de Kaneko, l'amistat de Radu són fets quotidians que l'escriptor ens planta davant la cara com a espill de la nostra realitat, en un microclima propi. I, això, com fan els bons psicòlegs, ens fa detindre'ns a escorcollar els nostres sentiments primitius.

Ho diu constantment el narrador citant Robert Bresson Fes que aparega allò que sense tu no es veuria. Penseu-ho.

Llegiu-la; llegiu-vos.

V.S.M (27/01/2025)

INSOMNI, Salvador Ortells

 LA INCERTESA DE VIURE, 

publicada en la revista Estil, de Sueca. Número 76. Desembre de 2024.

Vicent Sapinya Martí

Insomni

Salvador Ortells Miralles

Premi de poesia Ausiàs March de Gandia

Edicions 62, Barcelona, 2024

Les primeres informacions que ens arriben sobre un llibre solen ser opinions d’amistats que ens el recomanen o la publicitat que ens arriba per diferents mitjans. Rarament ens enfrontem al títol d’una obra directament, sense intermediaris. Podem fer-ho si anem a una llibreria o una biblioteca, però, tot i això, solem tenir-ne informació prèvia. El llibre que ens ocupa també ens ofereix informació en la coberta: és d’un autor, Salvador Ortells Miralles, que ja va irrompre amb força en el panorama de la poesia valenciana fa aproximadament una dècada. Ara, com en aquella ocasió, ve avalat per un premi de reconegut prestigi en la literatura catalana, el 62é Premi de Poesia Ausiàs March de Gandia.

D’entrada, el títol d’Insomni pot semblar impersonal o críptic, però el lector advertirà des del primer poema que no és així. El títol apunta al fet natural que anar complint anys implica molts insomnis, és a dir, preocupacions i noves ferides que la vida ens proporciona indefugiblement. Això ens remet, en part, al seu poemari anterior, Els mots ferits (Bromera, 2014), amb un matís diferencial que cal tenir en compte: ara el poeta no parla a través de cap ferida amorosa, sinó de les incerteses que ens depara la vida i que, en aquest cas, estan lligades molt estretament a la condició de ser pare o mare.

Aquestes inseguretats existencials al·ludides són expressades en Insomni amb versos fluids i enèrgics, assentats sobre un domini mètric ben remarcable. A més, cal destacar l’evolució de l’autor respecte al darrer recull de poemes que va publicar, una evolució que també es dona en el lector que jo vaig ser d’aquell llibre. Ni l’un ni l’altre, per dir-ho clar i ras, som els mateixos. En el meu cas, he de confessar que he tornat a la poesia de Salvador Ortells amb la curiositat de qui va descobrir la proposta formal tan complexa i inusual que va posar en pràctica en Els mots ferits. Ara, en llegir Insomni, hi trobe una maduresa que es palesa en la reflexió sobre les vivències intransferibles de l’individu, un cercle obert sense puntes esmolades, amb paraules exactes que trasllueixen l’objectiu de mostrar, a través del seu alter ego, les inquietuds de les llargues nits de desvetllament.

En definitiva, Ortells mostra un estil poètic que flueix i navega pels sentiments més primaris de l’experiència pròpia, en un exercici d’introspecció que no ens és gens alié perquè no amaga les contradiccions inherents a la condició humana. Tal vegada per aquest motiu Insomni és un poemari que incita a la relectura, perquè ens posa els peus sobre terres movedisses i, també, perquè deixa aflorar el desconcert davant el mal de viure, la soledat i la fragilitat dels déus i herois que no són tals. I tot plegat amb la poètica captivadora, onírica i, fins i tot, hipnòtica que transmeten les tirades de versos alexandrins combinats encertadament amb passatges de prosa poètica. Tal com ja va fer en Els mots ferits, l’aposta formal d’Ortells torna a ser exigent i innegociable.

I entre totes aquestes incerteses que poblen Insomni, siga metafòric o real, hi emergeix amb força la figura del dimoni interior que tots portem ben endins. És el dimoni que ens remena els records i que ens crema quan menys ho esperem, el dimoni que viu als nostres abismes. I és que els dimonis ens són innats, i si no, pregunteu als psiquiatres. Magistral, Salvador Ortells, una vegada més, combatent la fragilitat de la vida, metaforitzada en l’insomni, amb les infinites possibilites que li ofereix el full en blanc.

VSM (27/01/2025)

Magatzems per viure

Abans moltes cases eren llars, hui, sobretot, moltes en són magatzems.

Si més no, fixeu-vos-hi en ambdues formes d'arquitectura.

IES RICARDO MARÍN. 3r ESO D

 Cursos 2021/ 22. 

3r ESO D

Mapa grups música en valencià

Canpop. Llegendes valencianes

 

ALUMNE: Aya Sahbaoui

PROVÍNCIA: Alacant

COMARCA: Baix Vinalopó

GRUP MÚSICA, CANÇÒ: Alba Reche, Caronte

LLEGENDA: Pels peus s'ha salvat

HISTÒRIA: La comarca del Baix Vinalopó és de creació moderna, l'any 1989, i ençà formava part de la històrica Horta d'Alacant, juntament amb Guardamar del Segura (Baix Segura). Aquesta comarca antiga apareix al mapa de comarques d'Emili Beüt "Comarques naturals del Regne de València" publicat l'any 1934.

La seua capital, Elx, va ser fundada al s.V, aC,  com a la ciutat ibera d'Ilici. Amb l'arribada dels romans, es va començar a formar una colònia que es va poblar amb veterans de les Guerres Càntabres i que passaria a anomenar-se Colonia Iulia Illici Augusta, entorn de l'any 26 aC

FESTIVITATS: El misteri d'Elx.  

ACCIDENTS GEOGRÀFICS: riu Vinalopó, Serra de Crevillent, cap de Santa Pola.

KAHOOT