Magatzems per viure

Abans moltes cases eren llars, hui, sobretot, moltes en són magatzems.

Si més no, fixeu-vos-hi en ambdues formes d'arquitectura.

IES RICARDO MARÍN. 3r ESO D

 Cursos 2021/ 22. 

3r ESO D

Mapa grups música en valencià

Canpop. Llegendes valencianes

 

ALUMNE: Aya Sahbaoui

PROVÍNCIA: Alacant

COMARCA: Baix Vinalopó

GRUP MÚSICA, CANÇÒ: Alba Reche, Caronte

LLEGENDA: Pels peus s'ha salvat

HISTÒRIA: La comarca del Baix Vinalopó és de creació moderna, l'any 1989, i ençà formava part de la històrica Horta d'Alacant, juntament amb Guardamar del Segura (Baix Segura). Aquesta comarca antiga apareix al mapa de comarques d'Emili Beüt "Comarques naturals del Regne de València" publicat l'any 1934.

La seua capital, Elx, va ser fundada al s.V, aC,  com a la ciutat ibera d'Ilici. Amb l'arribada dels romans, es va començar a formar una colònia que es va poblar amb veterans de les Guerres Càntabres i que passaria a anomenar-se Colonia Iulia Illici Augusta, entorn de l'any 26 aC

FESTIVITATS: El misteri d'Elx.  

ACCIDENTS GEOGRÀFICS: riu Vinalopó, Serra de Crevillent, cap de Santa Pola.

KAHOOT

IES RICARDO MARÍN, 3r ESO C

 Cursos 2021/ 22. 

3r ESO C

Mapa grups música en valencià

Canpop. Llegendes valencianes

 

ALUMNE: López, Álvaro

PROVÍNCIA: Alacant

COMARCA: Baix Vinalopó

GRUP MÚSICA, CANÇÒ: Vicen-t, Ella i jo.

LLEGENDA: La vinguda de la mare de Déu

HISTÒRIA: La comarca del Baix Vinalopó és de creació moderna, l'any 1989, i ençà formava part de la històrica Horta d'Alacant, juntament amb Guardamar del Segura (Baix Segura). Aquesta comarca antiga apareix al mapa de comarques d'Emili Beüt "Comarques naturals del Regne de València" publicat l'any 1934.

La seua capital, Elx, va ser fundada al s.V, aC,  com a la ciutat ibera d'Ilici. Amb l'arribada dels romans, es va començar a formar una colònia que es va poblar amb veterans de les Guerres Càntabres i que passaria a anomenar-se Colonia Iulia Illici Augusta, entorn de l'any 26 aC

ACCIDENTS GEOGRÀFICS: riu Vinalopó, Serra de Crevillent, cap de Santa Pola.

KAHOOT

IES RICARDO MARÍN. 1r ESO A

Cursos 2021/ 22. 

 1r ESO A

Mapa grups música en valencià 

Canpop. Llegendes valencianes.

ALUMNE:  Nerea

PROVÍNCIA: Alacant

COMARCA: Baix Vinalopó

GRUP MÚSICA, CANÇÒ: Vicen-t, ella i jo.

LLEGENDA: La vinguda de la mare de Deu

HISTÒRIA: La comarca del Baix Vinalopó és de creació moderna, l'any 1989, i ençà formava part de la històrica Horta d'Alacant, juntament amb Guardamar del Segura (Baix Segura). Aquesta comarca antiga apareix al mapa de comarques d'Emili Beüt "Comarques naturals del Regne de València" publicat l'any 1934.

La seua capital, Elx, va ser fundada al s.V, aC,  com a la ciutat ibera d'Ilici. Amb l'arribada dels romans, es va començar a formar una colònia que es va poblar amb veterans de les Guerres Càntabres i que passaria a anomenar-se Colonia Iulia Illici Augusta, entorn de l'any 26 aC

ACCIDENTS GEOGRÀFICS: riu Vinalopó, Serra de Crevillent, cap de Santa Pola.

KAHOOT

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

PROVÍNCIA: Alacant

COMARCA: Vinalopó Mitjà

CANÇÓ. Lletra A ballar les danses . Cançó A ballar les danses (Al tall)

LLEGENDES: Al trot per la serra del Cavall, Llegenda sobre el nom d'Alacant i Video: Llegenda de la cara del moro.

FESTIVITATS: Moros i cristians. I a una de les la capitals de la comarca, Elda: les festes dedicades als seus patrons i les Falles que es celebren en setembre.

ACCIDENTS GEOGRÀFICS:  Riu Vinalopó i les serres de Crevillent, el Sit, el Maigmó i de les Salines.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

PROVÍNCIA: Alacant

COMARCA: Alt Vinalopó, Villena

GRUP MÚSICA, CANÇÒ: ALADEMOSKA, Revolució

LLEGENDA:  L'enemistat d'Asp i Biar, el pi dels lliris.

El poble del costat: Sueca-Cullera

El cultiu de l'arròs : del 30" al 1'45"

FESTIVITATS: 

Tresor de Villena:  NODO (Vídeo en castellà) 

Moros i cristians. Veure'ls a Villena. 

9 d'Octubre: Orígen ( i mocadorà) 

Vídeo: 

ACCIDENTS GEOGRÀFICS:  Part alta del Vinalopó.

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

ALUMNE:  

PROVÍNCIA: Alacant

COMARCA: L'Alacantí, Alacant

GRUP MÚSICA, CANÇÒ: Xixona: Mugroman, La por.

Nit de les ànimes (per a Halloween).

ESPANTACRIATURES:

Buitoni, el Moro Mussa, L'home dels nassos, la Quarantamaula, el saginer, les bruixes, dimonis, dracs, gegants (esclafamuntanyes, gegant del Romaní, Arrancapins...), gambosins, el caro, la bubota, donyets, fades... 

BUITONI: Cançó

EL MORO MUSSA

L'HOME DELS NASSOS: Cançó (Dani Miquel)

LA QUARANTAMAULA: Cançó per a xiquets

ESCLAFAMUNTANYES (Vídeo). Heu de fer un resum.

GAMBOSINS

EL CARO

LA CUCA FERA

FESTIVITATS: Alacant: Moros i Cristians, però també i, sobretot, les Fogueres de Sant Joan (VÍDEO). Festivitat molt semblant a les Falles: Foc, coets, passacarrers, ofrenes, castells de focs artificials, 

Destaquem el Dia de la Vella, d'Agost (poble). Se celebra el 25 de març i és festa local. És una tradició molt antiga i consisteix bàsicament en instal·lar en la porta de casa i en els col·legis, diferents ninots o “velles”, els quals representen escenes i costums del poble.

ACCIDENTS GEOGRÀFICS: el Cabeçó d'Or, planícia litoral de l'Horta d'Alacant, el cap de l'Horta... 

ACTIVITATS RELACIONADES AMB LA NOSTRA "NIT DE LES ÀNIMES"

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

PROVÍNCIA: Alacant

COMARCA: L'Alcoià

GRUP MÚSICA, CANÇÒ: El Diluvi, I tu, sols tu

Maria Mercè Marçal: 

A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

I de dones, de les nostres dones, les nostres mares, núvies, parelles, germanes, amigues, conegudes i desconegudes va hui la classe. Per a elles, per a les que els devem què i com som.

GRÀCIES!

Va de dones (més dones 2)

ISABEL-CLARA SIMÓ, d'Alcoi (Vídeo)

Frases de l'autora. Revista Catorze.cat

També l'escriptor Enric Valor és de Castalla, poble de la comarca de l'Alcoià. Però hui va de dones, divendres vinent parlarem, doncs, d'ENRIC VALOR.

  

LLEGENDA de Penaguila: I queixalets també! (Vídeo).

HISTÒRIA: Les deixalles més antigues de poblament al País Valencià s'han trobat en aquestes contrades, pintures rupestres de la Sarga , al sud d'Alcoi, la qual cosa dóna una idea de la riquesa històrica de la comarca; els romans hi deixaren escassa petjada; durant el domini musulmà pertanyia a la taifa de Dénia;com a terra frontera amb Castella l'època de reconquesta fou especialment virulenta amb enfrontaments entre Jaume I (1208-1276) i Al-Azraq (1208-1276) en els anys 1244 i 1245 i continus canvis de fronteres entre els regnes d'Aragó i Castella que acabaren amb la delimitació definitiva d'ambdós regnes mitjançant el tractat d'Almizra.

A la comarca de l'Alcoià trobem també el conegut poble d'Ibi. Algú sap per què és conegut? Efectivament, per les joquines!

FESTIVITATS: La festa de Moros i cristians ressenyada en 1511 i documentada des de 1672, la Cavalcada de Reis (la més antiga de l'estat espanyol), el Betlem de Tirisiti (vídeo) que es representa des de 1840.

ACCIDENTS GEOGRÀFICS: Comarca muntanyosa on destaca la serra del Menejador amb el Carrascar de la Font Roja, la Mariola o la Carrasqueta.  

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Parlem d'ENRIC VALOR.

L'obra que molesta: Nosaltres, els fusterians. Salvador Vendrell.

L’obra que molesta: Nosaltres, els fusterians

Es fa fefaent que la vida de Joan Fuster assagista i personatge ha donat per a molt, si ens fixem en la seua bibliografia i aquella que ha derivat d’ella. L’homenot suecà va tocar tants i tan diferents pals com va saber, i voler; tants que les referències als seus escrits es fan ineludiblement obligatòries en gran part dels estudiosos valencians actuals. D’aquelles “historietes” curtes i divertides, sincopades, destinades a un hipotètic consum dels happy few ens va llegar la claredat, la visió, l’anàlisi, la profunditat que el buit intel·lectual del moment històric necessitava aleshores. I no únicament el del moment concret, sinó que, a més, va promoure la construcció de ponts allà on solament es trobava el no-res perquè altres – amics, coneguts, estudiants...- els acabaren i els travessaren. Fuster agafà de la mà els neguits dels futurs lletraferits i els modelà a la seua imatge i semblança – les xarrades fins a les tantes de la matinada a sa casa i els centenars de testimonis d’aquelles nits us ho diran millor que no pas jo. Després, una vegada els veia preparats, llevava les rodetes i els deixava anar sols. Fou, doncs, com deia, el sacsejador intel·lectual valencià, l’incitador socràtic, el motor de coneixements, narracions i vivències ulteriors del que som avui, com es pot veure vint-i-cinc anys després del seu òbit.

Deia mon iaio que Qui no és agraït, és un malparit. Salvador Vendrell, deixebles i postdeixebles ho han sigut, d'agraïts. En Nosaltres, els fusterians trobem, sobretot, gent agraïda al mestre. També a l’amic. Vendrell ha aconseguit recollir un bon grapat d’anècdotes i testimoniatges que il·luminen espais de la vida i el caràcter de l’autor que la magnanimitat del conjunt bibliogràfic sobre aquest havia arraconat i enfosquit. Perquè allò que en altres no tindria gens d’interés en Fuster n’és sinònim. Si no recorde malament, fou Baixauli qui ho va dir: Fuster fou més que un escriptor, doncs la rellevància que tingué, i continua tenint, així ho demostren. També les bombes que li posaren en sa casa. Bombes a una persona que només es dedicava a escriure. O potser no. Sacsejar consciències, obrir ulls, molesta. 

Amics d'escriptors

Amics d’escriptors

El problema d’alguns escriptors són els seus amics. Ho dic fermament.

Quan un escriptor comença a escriure – vull dir, quan ni ell es considera escriptor- no el llig ningú. Ni els amics.

Calen unes quantes obres, algun premi – difícil, feu-me cas o llegiu Baixauli- o un desconegut, valent, que parle de la seua obra perquè altres desconeguts comencen a llegir a l’escriptor desconegut. És, aleshores, a través del boca a boca o de la publicitat del premi quan els amics o els intel·lectuals de butxaca amb ànims amistosos s’acosten a l’escriptor.

Si li arriba la fama és perquè la seua obra, almenys una part d’ella, sense entrar en nivells qualitatius, agrada a un grup més o menys extens. Si és un grup català, a quatre gats. I serà a partir d’aquest moment on l’autor haurà de tindre visió i triar als bons amics mentre en crema d’altres. Quan dic bons dic lúcids. I ho explique: tot escriptor es troba davant un abisme quan acaba la seua obra i busca aquells “bons amics” per mostrar-los-la. La despulla primer a d’ells. Si la tria ha estat dolenta, si els amics que han restat són interessats i curts de gambals, què creieu que passarà? Tot serà lloable. I lloat. Desféu-vos-en d’aquells que no sàpiguen dir-vos Tira-la al fem. Com, més que possiblement, hauria de fer-ho algun bon amic meu amb aquest mateix article.

No podem saber mai què pensa l’altre. Estem obligats a ser intradiegètics. Egòlatres.  Jo, jo i jo. Déu ens guarde de saber què pensa el nostre veí de nosaltres. O, el que és pitjor, a d’ell de què pensem nosaltres d’ell!

Però, confessareu que alguns cops ens agradaria saber-ho. Almenys, per saber la veritat. La veritat? Existeix? Bé, si més no, eixa realitat objectiva - mínimament objectiva- de l’opinió de l’altre.
De vegades, quan he escrit alguna cosa m’he autoflagel·lat preguntant-me si m’agradava. Es clar. Ho he escrit jo! I m’entren les ganes i els dubtes d’interrogar algú. Però no ho faig. Fa molts anys que vaig aprendre a no preguntar aquestes coses; què més hi fa mentre m’agrade a mi? Deia Fuster a Valor sigues sincer amb tu mateix en narrar i l’estètica o la tècnica que utilitzes serà actual. És a dir, també Valor, mestre de mestres, dubtava de la seua escriptura. Si més no, Valor dubtava de l’anacronicitat –permeteu-me el mot- de la seua escriptura al moment en què vivia.

Fa temps que l’egolatra que porte en mi va superar aquestes pors socials – i por a la societat-, al què diran, al què veuran de mi a través d’allò que faig, a construir i reconstruir el meu passat; els meus jos viscuts, l’arcaisme i la innocència de la meua obra anterior. Faig el que vull, escric - o pose el meu ull digital- allà on el meu jo d’aquest mateix segon quan escric - o fotografie- imagina. Amb tot, si no agrada als altres és perquè no entenen qui sóc. Potser mai ho faran. O, bé, perquè no he triat com cal els meus amics. O, bé, simplement perquè és dolent i m'han lloat: ho deia abans.
Ara bé, quan vaig a alguna fira del llibre, m'adone que no sóc l'únic que no ha triat bé: entre aquells parcs d’atraccions temporals de la cultura, replets de barracons blancs, es mouen alguns lectors realment interessats en les novetats, d'altres que van a deixar-se veure, autors que no han pogut trobar cadira i la gent que va passejant amb la família perquè aquesta és una activitat molt cool. “Postureig” li diuen els joves a la posa de tota la vida. I entre tota aquella gentada, pots trobar a l’interior de les casetes, asseguts, una sèrie d’autors amb amics dolents. Dolents o mal triats. O dolents i mal triats.

Sempre està l'excepció: replet de gent està el barracó de l’editorial forta i coneguda que ha fet una bona publicitat i ha escollit les obres que, a priori, van a ser èxits de venda. Sinó ja mouran ells l’assumpte per a fer-ho. Aquests autors, amb més o menys èxit, amb més o menys qualitat, allà van signant, passant el temps i fent córrer els diners. 

Després trobes els segons; els autors als quals em referia. Aquells que han publicat una obra i estan allà, mig orgullosos mig amagats, sense signar cap llibre. Ni un. Fan una mica de llàstima i t’entren ganes d’anar i comprar-li el llibret perquè te’l signe. Ah! Però jo no sóc l’amic. Has triat malament. On estan, ara, els amics als quals els donares l’obra i et van dir que els havia agradat tant? Amb sort, algun s’acosta una estoneta un matí i distreu l’autor amb un cafè calentet, mentre suca una magdalena. Semblen elefants blancs, diu mirant els barracons. I l’amic ja no hi és; les paraules sonen en l’aire. Tot i que és possible que no ho facen. Qui ho pot saber?

25-04-16. Mallorca.

Un nou racisme

Cercant vells articles he trobat aquest que va a aparéixer a El Punt (presència, Del 3 al 9 de febrer del 2006), quan encara era d'edició impresa.

UN NOU RACISME 

Fa cinc anys la meua família i jo vam anar de viatge a França. En accedir a un supermercat, que estava ple de clients, vam poder veure com un treballador ordenava a un seguretat que ens vigilés. Sense cap mena de pudor, el vam tenir a les nostres espatlles durant tota l’estona que vam estar comprant, a diferència dels altres clients. Supose que s’entén que cada client no portava un seguretat pegat a cua. Nosaltres som valencians des de fa tantes i tantes generacions que es perden en les teranyines de la memòria. Vull dir: que no som de cap ètnia que ens faça diferents dels altres valencians. No obstant això, per als francesos som encara fills d’aquells espanyols que un dia es desplaçaven a la verema. [...] Hui sembla que aquest Estat ha avançat i que són altres els que vénen a ell buscant una feina mal pagada i uns tristos papers per poder-se quedar. En vénen de bons i de dolents. Però nosaltres comencem a fer com els francesos que en parlava i sols mirem els dolents. Cal anar amb compte, en aquests dies amb el darrer cas de Canals –i semblants– més que mai, perquè es comença a plantar la llavor de l’ideari racista i, el que és pitjor, entre la nostra societat ja germinen alguns grups d’ultradreta, com es va poder veure a la manifestació de Canals. I això ni és bo per als estrangers ni per a la nostra societat. / VICENT SAPINYA MARTÍ (Sueca)