Llests

   L'egòlatra que tothom porta dins ens fa creure erròniament que som iguals. Ningú es deté a pensar que aquell que té al seu costat és més o menys intel·ligent que ell - a no ser que les diferències siguen tangibles-, tendim a pensar que és igual que nosaltres. I no.
   Tinc la mala costum d'analitzar aquells que m'envolten, sense voler fer-ho. Veig com les persones s'enfronten a problemes nous i amb quina capacitat ho fan. Jo, qui escriu ara, però també a aquell a qui tinc la possibilitat real d'analitzar per complet, m'enfronte als problemes d'una manera plana, amb una sola cara. Veig els problemes unidimensionals, és a dir, primerament veig quin és el problema i què em mostra, busque una possible solució i si és correcta quede satisfet, sinó passe a veure una altra.
He vist que una gran quantitat de la gent té aquest mateix procediment, fa aquest mateix procés enfront a problemes nous. Amb més o menys cura, amb més o menys temps, però al cap i a la fi obra d'aquesta mateixa manera.
   Altra gent és capaç d'enfrontar-se a un problema agafant dues dimensions, és a dir, al mateix temps que veu com és el problema, és capaç de veure un altre aspecte que el problema no mostra i que aquells qui anem buscant les solucions d'una en una sols trobem un cop em descartat sol·lucions errònies. És evident que aquestes persones són més intel·ligents que nosaltres. I permeteu-me dir que em fa gràcia un tret que he vist en la nostra societat respecte a açò que comente. Hi ha molta gent de intel·ligència unidimensional, que creu que perquè ha estudiat, perquè té més coneixements que d'altres, en definitiva perquè ha tingut la sort d'accedir a un sistema d'aprenentatge que era aquell que buscava la societat de fa un temps, és més intel·ligent que, per exemple, un llaurador que no haja tingut aquestes possibilitats. Però no. He vist llauradors enfrontar-se a problemes nous agafant el problema des de diverses dimensions i enginyers agafar el mateix problema de forma unidimensional.
Al respecte d'açò, fa un temps que certes empreses han deixat de banda el Curriculum Vitae i fan una sèrie de probes als seus futurs treballadors. En aquestes probes es tracta de demostrar com s'enfronten als problemes, com són amb altres companys, etc. No sé si han parat a pensar en l'aspecte de l'unimensionalitat/diversitat de la visió dels problemes, perquè mai he llegit sobre aquest camp, però de segur que no va massa lluny el tema.

   Em queda per últim comentar la gent que he vist més intel·ligent i amb la qual tinc la sort de compartir alguns dies de ma vida. Fou amb ella amb qui em vaig adonar d'aquest aspecte de les "dimensions" i amb qui vaig sentir la curiositat de pensar sobre les diferents intel·ligències.
Hi ha persones que quan estan davant d'un nou problema, estan capacitades per veure la cara de davant del problema, però al mateix temps estan veient els seus diferents costats, el darrere, el dalt, el baix, el material de què es composa, l'interior i fins i tot cap on va... és a dir, posseeixen la capacitat de presentar una futura primera solució basada amb la visió de tots els aspectes del problema. No busquen una primera solució plana, sinó que aquesta ve donada per la comparativa de molts altres aspectes, cosa que aquells que veiem sols una primera cara del problema no podem arribara accedir. I no es tracta que nosaltres també ho podríem fer. La intel·ligència no s'aprèn, o és té o no es té. Nosaltres sols podem optar a entrenar el nostre cervell per anar donant solucions més rapides per canviar a buscar un altre aspecte del problema, doncs no estem capacitats per saber si la primera de les solucions és o no correcta.
Aquest últim grup és diferent. Fan el problema seu, no veuen el problema con un cub al qual primer veuen una cara, després -si cal- li peguen la volta i en veuen una altra diferent, i així successivament, com fem nosaltres. Veuen els problemes com una circumferència transparent, a la qual li veuen totes les cares al mateix temps i fins i tot allò que conté. Veure'ls resoldre un problema és gaudir. Gaudir de com una persona pot arribar a analitzar milions de possibles sol·lucions que JO no podria ni imaginar, en tan sols dècimes de segon.
   Us recomane, que si trobeu una d'aquestes persones no la deixeu anar, solament pel fet de gaudir de com és i està capacitat d'elucubrar problemes, els mètodes que empra, les voltes i revoltes que agafa fins que arriba a donar una solució, ja paga la pena viure. És difícil d'explicar, però jo sóc unidimensional.

VSM (08-01-11)