Tot açò ho entenc i fins i tot, malgrat que no em semble bé, ho puc compartir. Ara bé, que a València, on governa el PP, on ha fet una gestió que dóna ganes de plorar, malbaratant fons públic, tirant mà a la caixa (veure les diferents sentències en contra d'ells que hi ha), fent obres magnànimes i esdeveniments fastuosos que fan pudor a diners i més diners: Ocean Volvo Race, Formula 1, mundial d'hípica, America's cup, Terra mítica, visita del Papa... i sense pensar en venen tantes coses al cap que s'han fet malament, tants milions d'euros perduts, que talle amb l'argumentació, doncs vosté i jo ja sabem com continua i per quin motiu dic que no ho entenc.
I tampoc entenc com els valencians han votat el doble al PP que al PSOE, però encara mentra menys al cap que no hem votat en massa a partits valencians, de dretes o d'esquerres, blaus, rojos o amb l'arc de Sant Martí, que seria la nostra opció per a fer que els diners acabaren ací, amb nosaltres, però no per a seguir fent el pou del deute encara més fondo i gastar i gastar. Tantes coses s'han fet malament que la CAM, el banc de València, Bankia - algun més?- estan apunt de fer "catacrack" i anar-se'n on brama la tonyina.
I nosaltres - bé, jo no, tot i que no em val com a excusa per no intentar fer veure la situació en què vivim - no fem res per evitar-ho. Veus als catalans - sí, eixos als quals tenim tanta por heretada de la idiosincràsia franquista del "divide y vencerás" - i t'adones que sempre voten als seus partits. Seran partits de dretes o d'esquerres, més "ligths" o més "heavies", tot dependrà de l'època i dels abanderats de cada partit. Fan allò que propugnava Joan Fuster i no es fixen "en les banderes" es fixen en "els abanderats" - "no es fixeu en les banderes, fixeu-se en els abanderats", deia- i sempre els seus, sempre voten a aquell que defendrà els seus propis interessos. Quina enveja!
I, després, trobes el poble basc. Parlar del poble basc és sempre donar una opinió massa epidèrmica de l'assumpte, doncs té tants matisos, punts de vista i brancatge temàtic que seria impossible aprofundir. Ara bé, és evident que no tots els bascos - ni molt menys - han estat d'acord amb la banda armada que defensava els ideals bèl·lics en front a les envestides espanyolistes. Amb tot, podem veure com en aquestes eleccions els partits que defensen el poble basc han estat majoritaris - al País Basc, evidentment. Acabada ja la banda, el poble ha vist l'oportunitat d'un canvi legal, fet sense vessar sang i que els servirà per als propis interessos.
A aquells que ho mirem des d'un punt de vista que no podem entendre la problemàtica, ens pot resultar difícil comprendre el perquè un poble que ha estat sotmés durant quaranta anys als atacs amb bombes d'una minoria radical, ara busca una continuació política d'aquells ideals. Potser, malgrat la dificultat que té donar una explicació, tot rau en entendre que el poble basc té un sentiment unitari, de poble, de cultura, de germans... i als germans se'ls perdona tot.
Jo no estic d'acord en defensar cap conflicte armat ni basc, ni valencià, ni internacional, ni de carrer, ara bé, sí defensaré sempre que com a poble valencià hauríem de fer com fan els catalans o els bascs i fer força com a formigues que som nosaltres dins d'aquesta societat, per defensar els nostres interessos, com fan ells.
Deia Joan Fuster "el poble valencià serà d'esquerres o no serà", no ens cal ser d'esquerres, ni de dretes, únicament ens cal ser poble.
(V.S.M)
No hay comentarios:
Publicar un comentario