Un nou racisme

Cercant vells articles he trobat aquest que va a aparéixer a El Punt (presència, Del 3 al 9 de febrer del 2006), quan encara era d'edició impresa.

UN NOU RACISME 

Fa cinc anys la meua família i jo vam anar de viatge a França. En accedir a un supermercat, que estava ple de clients, vam poder veure com un treballador ordenava a un seguretat que ens vigilés. Sense cap mena de pudor, el vam tenir a les nostres espatlles durant tota l’estona que vam estar comprant, a diferència dels altres clients. Supose que s’entén que cada client no portava un seguretat pegat a cua. Nosaltres som valencians des de fa tantes i tantes generacions que es perden en les teranyines de la memòria. Vull dir: que no som de cap ètnia que ens faça diferents dels altres valencians. No obstant això, per als francesos som encara fills d’aquells espanyols que un dia es desplaçaven a la verema. [...] Hui sembla que aquest Estat ha avançat i que són altres els que vénen a ell buscant una feina mal pagada i uns tristos papers per poder-se quedar. En vénen de bons i de dolents. Però nosaltres comencem a fer com els francesos que en parlava i sols mirem els dolents. Cal anar amb compte, en aquests dies amb el darrer cas de Canals –i semblants– més que mai, perquè es comença a plantar la llavor de l’ideari racista i, el que és pitjor, entre la nostra societat ja germinen alguns grups d’ultradreta, com es va poder veure a la manifestació de Canals. I això ni és bo per als estrangers ni per a la nostra societat. / VICENT SAPINYA MARTÍ (Sueca)