L’obra que molesta: Nosaltres, els fusterians
Es fa fefaent que la vida de Joan Fuster
assagista i personatge ha donat per a molt, si ens fixem en la seua bibliografia
i aquella que ha derivat d’ella. L’homenot suecà va tocar tants i tan diferents
pals com va saber, i voler; tants que les referències als seus escrits es fan
ineludiblement obligatòries en gran part dels estudiosos valencians actuals. D’aquelles
“historietes” curtes i divertides, sincopades, destinades a un hipotètic consum
dels happy few ens va llegar la claredat,
la visió, l’anàlisi, la profunditat que el buit intel·lectual del moment
històric necessitava aleshores. I no únicament el del moment concret, sinó que,
a més, va promoure la construcció de ponts allà on solament es trobava el
no-res perquè altres – amics, coneguts, estudiants...- els acabaren i els travessaren.
Fuster agafà de la mà els neguits dels futurs lletraferits i els modelà a la
seua imatge i semblança – les xarrades fins a les tantes de la matinada a sa
casa i els centenars de testimonis d’aquelles nits us ho diran millor que no
pas jo. Després, una vegada els veia preparats, llevava les rodetes i els
deixava anar sols. Fou, doncs, com deia, el sacsejador intel·lectual valencià, l’incitador
socràtic, el motor de coneixements, narracions i vivències ulteriors del que
som avui, com es pot veure vint-i-cinc anys després del seu òbit.
Deia mon iaio que Qui no és agraït, és un malparit. Salvador Vendrell, deixebles i postdeixebles ho han sigut, d'agraïts.
En Nosaltres, els fusterians trobem, sobretot, gent agraïda al mestre. També a
l’amic. Vendrell ha aconseguit recollir un bon grapat d’anècdotes i
testimoniatges que il·luminen espais de la vida i el caràcter de l’autor que la
magnanimitat del conjunt bibliogràfic sobre aquest havia arraconat i enfosquit. Perquè allò
que en altres no tindria gens d’interés en Fuster n’és sinònim. Si no recorde
malament, fou Baixauli qui ho va dir: Fuster fou més que un escriptor, doncs la
rellevància que tingué, i continua tenint, així ho demostren. També les bombes
que li posaren en sa casa. Bombes a una persona que només es dedicava a
escriure. O potser no. Sacsejar consciències, obrir ulls, molesta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario