Cursos 2021/ 22.
3r ESO D
Mapa grups música en valencià
Canpop. Llegendes valencianes
ALUMNE: Aya Sahbaoui
PROVÍNCIA: Alacant
COMARCA: Baix Vinalopó
GRUP MÚSICA, CANÇÒ: Alba Reche, Caronte
LLEGENDA: Pels peus s'ha salvat
La seua capital, Elx, va ser fundada al s.V, aC, com a la ciutat ibera d'Ilici. Amb l'arribada dels romans, es va començar a formar una colònia que es va poblar amb veterans de les Guerres Càntabres i que passaria a anomenar-se Colonia Iulia Illici Augusta, entorn de l'any 26 aC
ACCIDENTS GEOGRÀFICS: riu Vinalopó, Serra de Crevillent, cap de Santa Pola.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
ALUMNE: Assia Sahbaoui
PROVÍNCIA: Alacant
COMARCA: Vinalopó Mitjà
GRUP MÚSICA, CANÇÒ: Barret du Cru. Idas y venidas.
Pep Gatxes, Lluís Llach (Si arribeu, Salvador Puig Antich...)
Al trot per la serra del Cavall
HISTÒRIA:
Durant el segle xiv els propietaris de la vall d'Elda van ser la Corona, fins a 1336 en què Pere II el Cerimoniós va cedir castell i vila a Bertran Duguesdin; en 1383 retorna a la monarquia; en 1424 Alfons IV va vendre Elda al noble valencià Ximén Pérez de Corella, comte de Cocentaina, el descendents del qual ostentaren el senyoriu fins al 4 de setembre de 1513, en què, per necessitats econòmiques alienaren el lloc a favor del noble, d'origen jueu, Joan Coloma i Fernàndez, descendent de l'antiga noblesa catalano-provençal dels Folch de Cardona; el títol senyorial de comte d'Elda —el qual comtat incloïa Petrer i Salines — fou concedit per Felip II, l'any 1577, a Joan Coloma i de Cardona, fill de l'anterior; l'expulsió dels moriscos obligà a exiliar-se a 2.000 eldencs àrabs que deixaren la vila amb 600 cristians vells; davant aquesta situació el comte va atorgar carta pobla amb unes condicions duríssimes que feren que la recuperació demogràfica fos molt lenta; en 1698 es va substituir la presa per una gran pantà.
FESTIVITATS: Moros i cristians. I a una de les la capitals de la comarca, Elda: les festes dedicades als seus patrons i les Falles que es celebren en setembre.
ACCIDENTS GEOGRÀFICS: Riu Vinalopó, les quatres valls i les serres de Crevillent, el Sit, el Maigmó i de les Salines.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
ALUMNE: Judith Sánchez
PROVÍNCIA: Alacant
COMARCA: Alt Vinalopó, Villena
FESTIVITATS:
Moros i cristians. Veure'ls a Villena.
9 d'Octubre: Orígen ( i mocadorà)
ACCIDENTS GEOGRÀFICS: Part alta del Vinalopó,
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
ALUMNE: Andrea Sánchez
PROVÍNCIA: Alacant
COMARCA: L'Alacantí, Alacant
Nit de les ànimes (per a Halloween).
Buitoni, el Moro Mussa, L'home dels nassos, la Quarantamaula, el saginer, les bruixes, dimonis, dracs, gegants (esclafamuntanyes, gegant del Romaní, Arrancapins...), gambosins, el caro, la bubota, donyets, el toti, fades...
GAMBOSINS
LA CUCA FERA
L'Alacantí té una població ben coneguda, no solament pel grup de música MUGROMAN que hui hem vist a classe, també per un dels nostres menjars més internacionals, el torró.
ELABORACIÓ (vídeo)
FESTIVITATS: Alacant: Moros i Cristians, però també i, sobretot, les Fogueres de Sant Joan (VÍDEO). Festivitat molt semblant a les Falles: Foc, coets, passacarrers, ofrenes, castells de focs artificials,
Destaquem el Dia de la Vella, d'Agost (poble). Se celebra el 25 de març i és festa local. És una tradició molt antiga i consisteix bàsicament en instal·lar en la porta de casa i en els col·legis, diferents ninots o “velles”, els quals representen escenes i costums del poble.
ACCIDENTS GEOGRÀFICS: El Cabeçó d'Or, planícia litoral de l'Horta d'Alacant, el cap de l'Horta...
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
ALUMNE: Carles Sánchez
PROVÍNCIA: Alacant
COMARCA: L'Alcoià
Maria Mercè Marçal:
A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
I de dones, de les nostres dones, les nostres mares, núvies, parelles, germanes, amigues, conegudes i desconegudes va hui la classe. Per a elles, per a les que els devem què i com som.
GRÀCIES!
També l'escriptor Enric Valor és de Castalla, poble de la comarca de l'Alcoià. Però hui va de dones, divendres vinent parlarem, doncs, d'ENRIC VALOR.
HISTÒRIA: Les deixalles més antigues de poblament al País Valencià s'han trobat en aquestes contrades, pintures rupestres de la Sarga , al sud d'Alcoi, la qual cosa dóna una idea de la riquesa històrica de la comarca; els romans hi deixaren escassa petjada; durant el domini musulmà pertanyia a la taifa de Dénia;com a terra frontera amb Castella l'època de reconquesta fou especialment virulenta amb enfrontaments entre Jaume I (1208-1276) i Al-Azraq (1208-1276) en els anys 1244 i 1245 i continus canvis de fronteres entre els regnes d'Aragó i Castella que acabaren amb la delimitació definitiva d'ambdós regnes mitjançant el tractat d'Almizra.
A la comarca de l'Alcoià trobem també el conegut poble d'Ibi. Algú sap per què és conegut? Efectivament, per les joquines!
FESTIVITATS: La festa de Moros i cristians ressenyada en 1511 i documentada des de 1672, la Cavalcada de Reis (la més antiga de l'estat espanyol), el Betlem de Tirisiti (vídeo) que es representa des de 1840.
ACCIDENTS GEOGRÀFICS: Comarca muntanyosa on destaca la serra del Menejador amb el Carrascar de la Font Roja, la Mariola o la Carrasqueta.
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Rondalles Valencianes, els llibres d'Enric Valor: portats a classe.
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
ALUMNE: Ibai
PROVÍNCIA: Alacant
COMARCA: La Marina Baixa
Insomni
|
| Hi ha nits que em passege per la cambra | | |
| com una cabra en febre | | |
| o m'ofegue amb la impotència | | |
| dels ocells a la gàbia. | | |
| Hi ha nits com aquesta en què voldria ser peix, | | |
| enfonsant-me als rius de la memòria, | | |
| nedant contra corrents, davallant esperances, | | |
| posant-li límits clars a la basarda, | | |
| abrandant veus, cremant | | |
| llavis, esperant que els ocells | | |
| estoven cors, que esclaten els flancs del migjorn | | |
| o que a les flors més altes | | |
| reste l'alba aturada.
|
Jaume Pérez Montaner coneix Vicent Andrés Estellés quan encara viu als EUA. Com ell, VAE és poeta.
HISTÒRIA:
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
ALUMNE:
PROVÍNCIA: Alacant
COMARCA: La Marina Alta
Parlem d'Isabel Garcia i Canet, poetessa. Pego.
Vídeo.
M’agrada pensar-te i descobrir-te,
ballar el silenci,
la lava de grocs que et bull com un volcà tresor:
paraula i música.
M’agrada assaborir-te,
xuclar el suc del fruit fins a embriagar-me;
la frescor dels matins
quan la finestra oberta és començar la vida.
M’agrada fer de sastre a la cambra,
cosir pedaços del passat amb fil de cotó,
entrar dins la caixa de cartró,
ser l’eruga que menja fulles de morera
i esdevé papallona a frec de llum.
M’agrada covar el teu silenci,
jugar amb els mots
com els xiquets per l’abril ho fan amb les milotxes.
M’agrada que m’agrade
haver nascut amb aquest mal
que s’enlaira humil i blanc
com el vol de les gavines.
M’agrada el teu nom,
gestar-te, i al remat, parir-te
Exili
Escarbe el gest del temps; la mar em pren amb força
els dits, el cos, i els ulls excaven a la vora
el clot de tants estius. Les mans trien la sorra,
humides, impacients; nostàlgies de salnitre.
Tan imperfecta i vella es mou la por que mata
el rostre de l’espill i naix una altra cara.
Descalça rastrellar les pells lluny de la platja,
deshabitar la llum; rebel de cos reviure.
Ballar la lleugeresa sedosa del vestit,
sentir el creixement del foc al cim dels pits,
redescobrir corrents umbilicals antics,
perdre’s dins el nou cos, naufragar l’invisible.
Cançons plenes de lluna s’escapen com els anys,
camins de sal oberts als infinits atzars.
Cremat el foc perdré el meu vestit de mar;
potser saber qui sóc siga el fet d’ara escriure.
(De Claustre)
Josefa Dominga Català de Valeriola, duquesa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario