Cursos 2021/ 22.
3r ESO C
ALUMNE: López, Álvaro
PROVÍNCIA: Alacant
COMARCA: Baix Vinalopó
GRUP MÚSICA, CANÇÒ: Vicen-t, Ella i jo.
LLEGENDA: La vinguda de la mare de Déu
HISTÒRIA: La comarca del Baix Vinalopó és de creació moderna, l'any 1989, i ençà formava part de la històrica Horta d'Alacant, juntament amb Guardamar del Segura (Baix Segura). Aquesta comarca antiga apareix al mapa de comarques d'Emili Beüt "Comarques naturals del Regne de València" publicat l'any 1934.
La seua capital, Elx, va ser fundada al s.V, aC, com a la ciutat ibera d'Ilici. Amb l'arribada dels romans, es va començar a formar una colònia que es va poblar amb veterans de les Guerres Càntabres i que passaria a anomenar-se Colonia Iulia Illici Augusta, entorn de l'any 26 aC
ACCIDENTS GEOGRÀFICS: riu Vinalopó, Serra de Crevillent, cap de Santa Pola.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
ALUMNE: Mirasol, Kyra
PROVÍNCIA: Alacant
COMARCA: Vinalopó Mitjà
GRUP MÚSICA, CANÇÒ: Barret du cru. Idas y venidas.
Pep Gatxes, Lluís Llach (Si arribeu, Salvador Puig Antich...)
LLEGENDA: Al trot per la serra del Cavall
HISTÒRIA: Durant el segle xiv els propietaris de la vall d'Elda van ser la Corona, fins a 1336 en què Pere II el Cerimoniós va cedir castell i vila a Bertran Duguesdin; en 1383 retorna a la monarquia; en 1424 Alfons IV va vendre Elda al noble valencià Ximén Pérez de Corella, comte de Cocentaina, el descendents del qual ostentaren el senyoriu fins al 4 de setembre de 1513, en què, per necessitats econòmiques alienaren el lloc a favor del noble, d'origen jueu, Joan Coloma i Fernàndez, descendent de l'antiga noblesa catalano-provençal dels Folch de Cardona; el títol senyorial de comte d'Elda —el qual comtat incloïa Petrer i Salines — fou concedit per Felip II, l'any 1577, a Joan Coloma i de Cardona, fill de l'anterior; l'expulsió dels moriscos obligà a exiliar-se a 2.000 eldencs àrabs que deixaren la vila amb 600 cristians vells; davant aquesta situació el comte va atorgar carta pobla amb unes condicions duríssimes que feren que la recuperació demogràfica fos molt lenta; en 1698 es va substituir la presa per una gran pantà.
FESTIVITATS: Moros i cristians. I a una de les la capitals de la comarca, Elda: les festes dedicades als seus patrons i les Falles que es celebren en setembre.
ACCIDENTS GEOGRÀFICS: Riu Vinalopó, les quatres valls i les serres de Crevillent, el Sit, el Maigmó i de les Salines.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
ALUMNE:
PROVÍNCIA: Alacant
COMARCA: L'Alacantí, Alacant
GRUP MÚSICA, CANÇÒ: Xixona: Mugroman, La por.
Nit de les ànimes (per a Halloween).
Buitoni, el Moro Mussa, L'home dels nassos, la Quarantamaula, el saginer, les bruixes, dimonis, dracs, gegants (esclafamuntanyes, gegant del Romaní, Arrancapins...), gambosins, el caro, la bubota, donyets, el toti, fades...
L'HOME DELS NASSOS: Cançó (Dani Miquel)
LA QUARANTAMAULA: Cançó per a xiquets
ESCLAFAMUNTANYES (Vídeo). Heu de fer un resum.
GAMBOSINS
EL CARO (vídeo Víctor G. Labrado).
LA CUCA FERA
HISTÒRIA: Durant la colonització cristiana a l'edat mitjana, la comarca de l'Alacantí va ser de les darreres conquerides als àrabs, la conquesta de la qual fou pacífica i el territori va ser adscrit a Castella, en 1244, en virtut del tractat d'Almizra, i esdevé poc després una sublevació musulmana en 1248 sufocada amb l'ajut d'En Jaume I. Després d'anys de disputes el 1304 Dionís I de Portugal, l'infant Joan de Castella i el bisbe de Saragossa, per la Sentència de Torrelles acorden deixar definitivament adscrita al Regne de València les terres de l'Alacantí, sota regnat del rei Jaume II el Just.
L'Alacantí té una població ben coneguda, no solament pel grup de música MUGROMAN que hui hem vist a classe, també per un dels nostres menjars més internacionals, el torró. ELABORACIÓ (vídeo)
FESTIVITATS: Alacant: Moros i Cristians, però també i, sobretot, les Fogueres de Sant Joan (VÍDEO). Festivitat molt semblant a les Falles: Foc, coets, passacarrers, ofrenes, castells de focs artificials,
Destaquem el Dia de la Vella, d'Agost (poble). Se celebra el 25 de març i és festa local. És una tradició molt antiga i consisteix bàsicament en instal·lar en la porta de casa i en els col·legis, diferents ninots o “velles”, els quals representen escenes i costums del poble.
ACCIDENTS GEOGRÀFICS: El Cabeçó d'Or, planícia litoral de l'Horta d'Alacant, el cap de l'Horta...
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
ALUMNE:
PROVÍNCIA: Alacant
COMARCA: L'Alcoià
GRUP MÚSICA, CANÇÒ: El Diluvi, I tu, sols tu
Maria Mercè Marçal:
A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
I de dones, de les nostres dones, les nostres mares, núvies, parelles, germanes, amigues, conegudes i desconegudes va hui la classe. Per a elles, per a les que els devem què i com som.
GRÀCIES!
Frases de l'autora. Revista Catorze.cat
També l'escriptor Enric Valor és de Castalla, poble de la comarca de l'Alcoià. Però hui va de dones, divendres vinent parlarem, doncs, d'ENRIC VALOR.
LLEGENDA de Penaguila: I queixalets també! (Vídeo).
HISTÒRIA: Les deixalles més antigues de poblament al País Valencià s'han trobat en aquestes contrades, pintures rupestres de la Sarga , al sud d'Alcoi, la qual cosa dóna una idea de la riquesa històrica de la comarca; els romans hi deixaren escassa petjada; durant el domini musulmà pertanyia a la taifa de Dénia;com a terra frontera amb Castella l'època de reconquesta fou especialment virulenta amb enfrontaments entre Jaume I (1208-1276) i Al-Azraq (1208-1276) en els anys 1244 i 1245 i continus canvis de fronteres entre els regnes d'Aragó i Castella que acabaren amb la delimitació definitiva d'ambdós regnes mitjançant el tractat d'Almizra.
A la comarca de l'Alcoià trobem també el conegut poble d'Ibi. Algú sap per què és conegut? Efectivament, per les joquines!
FESTIVITATS: La festa de Moros i cristians ressenyada en 1511 i documentada des de 1672, la Cavalcada de Reis (la més antiga de l'estat espanyol), el Betlem de Tirisiti (vídeo) que es representa des de 1840.
ACCIDENTS GEOGRÀFICS: Comarca muntanyosa on destaca la serra del Menejador amb el Carrascar de la Font Roja, la Mariola o la Carrasqueta.
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Parlem d'ENRIC VALOR.
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
ALUMNE:
PROVÍNCIA: Alacant
COMARCA: La Marina Baixa
GRUP MÚSICA, CANÇÒ: KOMFUSIÓ, Un poble de cançons
PERSONATGE: JAUME PEREZ MONTANER, Alfàs del Pi.
Insomni | ||||
| Hi ha nits que em passege per la cambra | ||||
| com una cabra en febre | ||||
| o m'ofegue amb la impotència | ||||
| dels ocells a la gàbia. | ||||
| Hi ha nits com aquesta en què voldria ser peix, | ||||
| enfonsant-me als rius de la memòria, | ||||
| nedant contra corrents, davallant esperances, | ||||
| posant-li límits clars a la basarda, | ||||
| abrandant veus, cremant | ||||
| llavis, esperant que els ocells | ||||
| estoven cors, que esclaten els flancs del migjorn | ||||
| o que a les flors més altes | ||||
| reste l'alba aturada. | ||||
Jaume Pérez Montaner coneix Vicent Andrés Estellés quan encara viu als EUA. Com ell, VAE és poeta.
LLEGENDA: La bruixa de la roca
HISTÒRIA:
FESTIVITATS: Moros i cristians, amb el seu espectacular DESEMBARCAMENT (vídeo)
ACCIDENTS GEOGRÀFICS: el Puigcampana, la serra d'Aitana, la serra de Bèrnia o la serra de la Xortà i rius autòctons com l'Amadòrio, l'Algar o el riu Guadalest.
No hay comentarios:
Publicar un comentario