INSOMNI, Salvador Ortells

 LA INCERTESA DE VIURE, 

publicada en la revista Estil, de Sueca. Número 76. Desembre de 2024.

Vicent Sapinya Martí

Insomni

Salvador Ortells Miralles

Premi de poesia Ausiàs March de Gandia

Edicions 62, Barcelona, 2024

Les primeres informacions que ens arriben sobre un llibre solen ser opinions d’amistats que ens el recomanen o la publicitat que ens arriba per diferents mitjans. Rarament ens enfrontem al títol d’una obra directament, sense intermediaris. Podem fer-ho si anem a una llibreria o una biblioteca, però, tot i això, solem tenir-ne informació prèvia. El llibre que ens ocupa també ens ofereix informació en la coberta: és d’un autor, Salvador Ortells Miralles, que ja va irrompre amb força en el panorama de la poesia valenciana fa aproximadament una dècada. Ara, com en aquella ocasió, ve avalat per un premi de reconegut prestigi en la literatura catalana, el 62é Premi de Poesia Ausiàs March de Gandia.

D’entrada, el títol d’Insomni pot semblar impersonal o críptic, però el lector advertirà des del primer poema que no és així. El títol apunta al fet natural que anar complint anys implica molts insomnis, és a dir, preocupacions i noves ferides que la vida ens proporciona indefugiblement. Això ens remet, en part, al seu poemari anterior, Els mots ferits (Bromera, 2014), amb un matís diferencial que cal tenir en compte: ara el poeta no parla a través de cap ferida amorosa, sinó de les incerteses que ens depara la vida i que, en aquest cas, estan lligades molt estretament a la condició de ser pare o mare.

Aquestes inseguretats existencials al·ludides són expressades en Insomni amb versos fluids i enèrgics, assentats sobre un domini mètric ben remarcable. A més, cal destacar l’evolució de l’autor respecte al darrer recull de poemes que va publicar, una evolució que també es dona en el lector que jo vaig ser d’aquell llibre. Ni l’un ni l’altre, per dir-ho clar i ras, som els mateixos. En el meu cas, he de confessar que he tornat a la poesia de Salvador Ortells amb la curiositat de qui va descobrir la proposta formal tan complexa i inusual que va posar en pràctica en Els mots ferits. Ara, en llegir Insomni, hi trobe una maduresa que es palesa en la reflexió sobre les vivències intransferibles de l’individu, un cercle obert sense puntes esmolades, amb paraules exactes que trasllueixen l’objectiu de mostrar, a través del seu alter ego, les inquietuds de les llargues nits de desvetllament.

En definitiva, Ortells mostra un estil poètic que flueix i navega pels sentiments més primaris de l’experiència pròpia, en un exercici d’introspecció que no ens és gens alié perquè no amaga les contradiccions inherents a la condició humana. Tal vegada per aquest motiu Insomni és un poemari que incita a la relectura, perquè ens posa els peus sobre terres movedisses i, també, perquè deixa aflorar el desconcert davant el mal de viure, la soledat i la fragilitat dels déus i herois que no són tals. I tot plegat amb la poètica captivadora, onírica i, fins i tot, hipnòtica que transmeten les tirades de versos alexandrins combinats encertadament amb passatges de prosa poètica. Tal com ja va fer en Els mots ferits, l’aposta formal d’Ortells torna a ser exigent i innegociable.

I entre totes aquestes incerteses que poblen Insomni, siga metafòric o real, hi emergeix amb força la figura del dimoni interior que tots portem ben endins. És el dimoni que ens remena els records i que ens crema quan menys ho esperem, el dimoni que viu als nostres abismes. I és que els dimonis ens són innats, i si no, pregunteu als psiquiatres. Magistral, Salvador Ortells, una vegada més, combatent la fragilitat de la vida, metaforitzada en l’insomni, amb les infinites possibilites que li ofereix el full en blanc.

VSM (27/01/2025)