L'arquitectura moderna a Sueca, per Aleix Catasús.

L'arquitectura moderna a Sueca, per Aleix Catasús.


Quan comences a llegir aquesta obra amb l'interés d'assabentar-te d'alguna cosa més del nostre poble, et trobes que l'autor ha decidit explicar-te, per situar-nos en context, l'època i els estils arquitectònics d'aquesta.
En la meua opinió, no és la millor de les maneres per a començar, ja que cau en el perill que el lector perda l'interés. No és poca la durada que empra per explicar-ho, fent ús d'exemples que ens són aliens i no formen part de la zona geogràfica a tractar -Sueca-, amb la qual cosa podem creure que va a estar explicant un poc de tot sense acabar d'aprofundir, excepte algunes pinzellades concretes, en l'arquitectura suecana.

Ara bé, si el lector ha tingut la paciència d'aguantar tot açò, es trobarà davant d'una gran obra que, juntament amb l'obra de Carrasquer que comentava fa poc, ens situen en l'època daurada del nostre poble.
Així veiem com es va obrint davant la nostra imaginació tot un mapa dels carrers - i l'arquitectura - de Sueca a partir dels primers anys del segle XX.

Tot aquell que tinga curiositat pel poble podrà gaudir d'aquesta obra que combina els esdeveniments històrics amb l'explicació dels edificis i els motius que van portar a autor i mecenes a fer-los com els van fer.
L'autor agafa als quatre mestres arquitectes suecans que van tindre major importància durant aquests anys -Bonaventura Ferrando, Joan Guardiola, Julià Ferrando i Emili Artal - tot ells suecans-, juntament amb un altre arquitecte de Carcaixent, Rios Cogollos, i ens explica la seua obra i l'evolució dels seus projectes, bé per les seues influències europees -sobretot- amb entrada per Catalunya, bé per les influències de l'arquitectura espanyola, o, fins i tot, les voluntats dels seus mecenes de fer cases a l'estil de les noves construccions que veien quan anaven a les grans capitals, com he dit, en gran mesura a Barcelona.
Fou una època on el poble de Sueca va rebre la distinció de Ciutat (1899) i, per tant, les esperances que la nostra nova Ciutat prosperés, juntament amb uns bons anys de collites que van portar diners tant a la burgesia suecana, com als cacics, va fer que les aspiracions dels nostres veïns s'equipararen a les d'altres zones més riques i, per tant, que volgueren tindre també aquelles cases que mostraren el potencial econòmic dels seus propietaris- Un bon exemple seria la casa de Pasqual Fos, al carrer Sant Josep, que actualment alberga la Biblioteca suecana.
Cal dir, però, que no solament aquestes noves aspiracions foren al camp de l'arquitectura, també en la música, les arts plàstiques: escultura, pintura,etc. i d'altres camps, com, per exemple, la literatura o el teatre, Sueca va veure durant aquests anys la seua època més esplendorosa.

Però no vaig a continuar contant res més i deixaré aquesta petita aproximació a l'obra sobre el nostre poble -o ciutat- que fa Catasús i que conta molt millor que no jo en aquestes quatre línies per a què siguen vostés mateixos els encarregats de redescobrir en aquesta obra els petits tresors arquitectònics que posseïm a la nostra benvolguda Sueca.

Per Vicent Sapinya i Martí.