Un conte vell. Trobat a internet. Quan era més jove escrivia aquestes coses rares caldersianes.
Era estiu, però aquelles calors no eren gens
normals per ser les quatre de la matinada. Ollàgac va obrir els ulls i va
pensar que la maleïda pol·lució de la ciutat ja no deixava de fer l'efecte
hivernacle ni tan sols a la nit, els raigs del dia quedaven presoners a la
terra i rebotaven una vegada i una altra de la terra al cel i a l'inrevés, com
si es tractés d'una pilota de goma. Es va treure la suor del front,
seguidament, va sentir que uns aires li empenyien l'anus i es va tirar una bufa
que va sortir fent un fiu molt fluix. La pesta que va deixar era horrible, es
va tapar el nas amb els llençols i va resar perquè la dona no es despertés i li
digués de quina mena de pasta estava fet.
Ollàgac, ja al matí i després que havia pogut
conciliar la son altra vegada, es va llevar com qualsevol altre dia de l'any o
de la seva vida. Va mirar primer la seua dona, Àdrem, una jove de pell morena,
cabells negres i ulls de color ametlla, segons després va mirar per la finestra
el cel marró, de la pol·lució de Mef, la ciutat on vivia des del dia que va
néixer. S'ajupí al costat de la seua muller i amb els llavis va anar recorrent
els seus pits. La dona, ja desperta, dibuixà un lleu somriure, sense obrir els
ulls. Va continuar fins a arribar al clatell on va inspirar amb força per no
perdre ni un bri del perfum del cos de la seua estimada. La teua olor és
meravellosa, va dir mentre gaudia dels últims fils d'aire que jugaven
alegrement dins les seues fosses nasals. Va caminar cap al vàter passant per
davant el bressol on encara dormia tranquil·lament la seua filla, Atédrem:
petita, morena, com sa mare, amb poc de pèl i els ulls clars, naturals dels
bebés. Es va rentar la cara i, tot seguit, s'assegué al vàter a fer unes
deposicions mentre pensava en els afers del dia: li va costar molt, per a la
poca quantitat que havia fet. Va acabar i es va dirigir de nou a l'habitació
on, ara ja dempeus, la seua muller es canviava el pijama. Crec que tinc un poc
d'estrenyiment a la panxa, li va confessar Ollàgac. La jove esposa li va
aconsellar que no mengés cap cosa fins a l'hora de dinar i així ella li
prepararia un menjar suau en tornar de la feina.
Ja al carrer, Ollàgac va notar una punxadeta a
l'estómac, res seriós, va pensar. Es va encaminar al bar que regentava,
anomenat el Rud Ollàgac, i va veure que a la porta ja l'esperava el senyor
Baldoví, amb el tanc d'orxata que li havia encomanat uns dies abans. Tubme, que
era el nom de pila de Baldoví, li va dir que vendria aquella orxata en un tres
i no res, ja que la primera de l'any era la més gustosa i concentrada. Pagada
aquesta, Ollàgac va oblidar la bufa de la nit i el seu mal de panxa matiner i
va decidir prendre un bon got d'aquell fresc líquid blanc, el qual venia molt
bé per sufocar la calor que l'estiu havia portat enganxada amb corretgeta.
A l'hora de dinar va tancar el bar i se'n va
anar a casa. Pel camí va tornar a sentir un dolor a la panxa, aquest cop molt
més intens, la qual cosa ja el va preocupar, entre altres coses perquè notava
una calor fóra del normal, tot i ser agost. Va arribar a l'apartament i es va
tombar al sofà de pell marró, des d'allí va veure pampalluguejant la llum que
indicava que el telèfon tenia un missatge. Amb el comandament a distància va
accionar el mecanisme i va sortir la veu de la seua dona que li deia que no
anava a dinar, ja que a la feina, de netejadora en l'ajuntament de Mef, li
havien dit que calia que es quedés fins més tard per tenir-ho tot ben net a
causa de no sé quin congrés. A més a més, ja havia avisat als seus pares perquè
tingueren més estona a Atédrem i no s'havia de preocupar de res que no fos ell
mateix.
Començava a no sentir-se bé, però ara amb molta
més força: suava i la calor havia pujat de manera notable, cosa que li va fer
pensar que tenia febre. No tenia ganes de fer res per dinar, així que va anar a
la cuina i va agafar una poma, pensant que com era fruita no li podia fer cap
mal. Va tornar al sofà i allí es va gitar: va somniar, en blanc i marró, coses
molt estranyes, que en despertar va associar a l'embolic d'estómac.
A la tarda va anar al bar, la clientela bevia i
menjava. Alguns d'ells demanaven una cervesa i per a picar fruïts secs. Ollàgac
acostumat a fer-ho sempre, cada cop que posava un plat amb aquests fruïts,
picava ell també. A boca de nit, començà a tenir forts dolors de ventre que ja
no el deixaven a penes moure's i va decidir que quan el bar estigués buit
tancaria i aniria a descansar. Quan va arribar a casa Àdrem ja l'esperava. En
veure'l s'adonà que alguna cosa li passava al seu marit, tenia un color morat
que no era normal. Et veig molt moll, va dir. Va cridar al metge i aquell es va
presentar en la casa en un breu espai de temps. Aquest home té un estrenyiment
de cavall a conseqüència de tot el que ha menjat, va dir. I li va receptar un
laxant i descans.
Aquella nit els somnis d'Ollàgac es van entremesclar
amb suors, mals de panxa, malsons, calors i febres. En despertar va notar el
llit completament mullat, no obstant es notava molt millor, la medicina li
havia fet l'efecte desitjat i ara ja es trobava en perfectes condicions per
afrontar el nou dia que l'esperava, pensà. Es va llevar, va mirar la seua dona
i va cridar: - Aaaahhhhh! Una merdaaaaa!
La seua muller el va mirar i li va dir: sí, què
et passa? Com tu i com tots!
Va córrer al bany, passant pel costat del
bressol, on va veure una merdeta petita encara dormint, a pesar dels crits que
havia fet, neguitós es va mirar a l'espill on el reflex mostrava una merda
normal i corrent, com totes les merdes: amb pèl, braços i cames. Aaaaahhhhh! Jo
també sóc una merda! - va tornar a cridar -. Corprés per la visió va creure que
o tenia al·lucinacions o bé encara somniava. Es va pessigar i es va fer mal, no
somniava. Va tenir ganes de tornar a fer algunes deposicions i es va alegrar
pensant que quan ho fera aquell malson o aquella al·lucinació que, evidentment
li provenia de l'estrenyiment, desapareixeria al fons del clavegueram. Ja
finalitzat l'acte va mirar l'interior del vàter i va veure una persona surant
en les aigües. Un altre crit va despertar la criatura que ara plorava.
- Ja l'has despertat, ja estàs content? Va dir
la jove, mentre prenia en braços la petita. Ell va sortir del bany amb la cara
marró pàl·lid i li va dir a l'esposa: - Hi ha una persona al vàter!
- I estàs orgullós i tot? Tirà la cadena, porc!
No voldràs que em menge jo tota la pudor? Ja veig que avui estàs amb més
forces, ahir estaves blanc com el paper de fumar, inclòs tenies al·lucinacions
i tot... deies que eres una persona! - va sentenciar la dona amb un to burleta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario